Explorant l'arquitectura atemporal de Can Morgat

Amb més de 1.500 metres quadrats d'àrea construïda, Can Morgat es revela com un fascinant tapís d'evolució arquitectònica. Al seu cor es troba l'edifici principal — una unió de dues parts construïdes en èpoques diferents. La secció antiga, amb les seves parets de pedra i el caràcter centenari, xiuxiueja històries d'un passat llunyà, mentre que l'addició més moderna reflecteix les adaptacions pràctiques de generacions posteriors. Abans dividides per entrades distintes, aquestes dues parts ara s'uneixen, complementades per annexos i una ermita consagrada, creant un mosaic captivador d'història, cultura i propòsit.

La vella masía: Un portal al passat

"Masía", una paraula d'origen català que significa casa de camp, representa més que només una llar — és una pedra angular del patrimoni rural de Catalunya, profundament entrellaçada amb l'agricultura, la vida familiar i la terra mateixa. Tradicionalment, una masía era una finca autosuficient, que combinava espais habitables amb àrees per a l'agricultura, el bestiar i l'emmagatzematge d'aliments. Transmeses de generació en generació, aquestes cases encarnen la connexió perdurable entre les famílies i la terra que cultivaven.

Des del punt de vista arquitectònic, les masies es caracteritzen per les seves gruixudes parets de pedra, un disseny funcional i materials terrisos com les rajoles de terracota per als sòls i els sostres. La seva sòlida i pràctica construcció reflecteix el seu paper com a llocs de la vida quotidiana.

Can Morgat no és una excepció. El seu nom mateix explica una història, amb "Can" utilitzat històricament per denotar "La Casa de", acompanyat de Morgat, el cognom de la família. Junts, signifiquen "La Casa de Morgat".

La secció antiga, a la qual s’accedeix per una rústica porta arquejada, irradia una bellesa crua i sense polir que recorda els seus orígens medievals. Aquí, la història cobra vida a través de gruixudes parets de pedra i detalls desgastats pel temps, despertant la imaginació d’una època passada i inspirant respecte en aquells que hi entren.

El vestíbul de pedra: Un pas a través del temps

En creuar la porta arquejada de la masía, el vestíbul de pedra s’obre com una porta al passat. Els seus sòls de pedra originals, les parets irregulars i les rústiques portes i vigues de fusta evoquen una forta sensació d’atemporalitat, com si el món exterior s’hagués aturat. A l’esquerra, una escala de pedra puja cap a la zona de la cuina, mentre que un petit compartiment de pedra, tallat directament a la paret, desperta curiositat — es va utilitzar potser per emmagatzemar aigua o com un espai pràctic per a altres necessitats diàries?

A la dreta, el vestíbul condueix a espais que en el seu moment estaven destinats als animals, connectant-nos amb les arrels agrícoles de Can Morgat. Les menjadores i pesebres preservats recorden vívidament una època en què la vida girava al voltant dels ritmes de la terra, i el vincle entre les persones i els animals era el cor de la seva existència diària.

Passant per un dels espais destinats als animals, es revela una escala de pedra adjacent que originalment conduïa a una altra zona de vivenda. Aquest espai de vida superior, compost per algunes habitacions modestes amb sòls de pedra rústica i vigues de fusta, porta les marques del temps.

La cuina: El cor de l’autosuficiència

Una curta ascensió per antigues escales de pedra condueix a la cuina tradicional, el veritable cor de la masía. Dominada per una xemeneia oberta amb una gran xemeneia alta, aquest espai irradia calidesa i propòsit, oferint una visió de la vida quotidiana a Can Morgat. Un forn de pa de pedra, perfectament integrat a una paret exterior, i una estufa de fusta utilitzada per a la cuina diària, són testimonis de l'enginy i l'esperit autosuficient de la finca. Es pot gairebé escoltar el cruixir del foc, olorar l'aroma reconfortant del pa acabat de fer i sentir els moments tranquils de les menjades compartides que un dia omplien aquesta habitació.

La sala abovedada: Un espai de fe i reflexió

Adjat a la cuina, es troba una sala amb elegants sostres abovedats — una destacada mostra d'artesania que desperta tant curiositat com contemplació. Un recés rectangular, situat profundament dins de la seva paret adornada de pedra, probablement destinat a albergar una figura religiosa o un petit altar, insinua la tranquil·la santitat de l'espai. Per sobre de la porta, un símbol tallat que s'assembla a una creu sobre un teulat planteja preguntes intrigants sobre el seu significat espiritual.

Podria aquest espai haver servit com a lloc de culte o reflexió per a la família abans de la construcció de l'ermita? O potser era un espai per a àpats íntims i trobades impregnades de fe i tradició? Tot i que el seu propòsit exacte segueix sent un misteri, la sala emana una profunda sensació de devoció i veneració atemporal.

Les golfes: Simplitat i solitud

Per sobre de la cuina i la sala abovedada, les golfes revelen habitacions modestes i de petit tamany, així com una zona d'emmagatzematge on es conserven curosament la collita i els productes de la granja. Aquí, l'aire portava un cop l'aroma terrosa de les cebes i els alls penjats de branques de fusta, les herbes que s'assecaven en ramells, i els embotits que es curaven en preparació per a l'hivern. Un passadís aïllat condueix a un dormitori solitari, oferint un espai de privacitat i descans.

Aquests tranquils espais sense adorns capturen la simplicitat i l'enginy de la vida dels segles passats, on cada racó tenia un propòsit i cada detall reflectia el ritme de l'autosuficiència.

Una atmòsfera més enllà de les paraules

Aquesta part de la masía guarda una atmosfera que desafia l'explicació. És com si el temps mateix s'aturés dins d'aquests murs, arrelant a tots els que hi entren en un moment de quietud i reflexió. L'aire ressona amb els murmuris del seu passat, convidant els visitants a escoltar, a sentir i a connectar amb les generacions que van venir abans.

L'edifici més nou: Modernitat i funcionalitat

En contrast amb l'encant rústic de la vella masía, l'edifici més nou reflecteix l'evolució de Can Morgat al segle XX, adaptant-se per satisfer les necessitats pràctiques d'una era canviant. Amb una entrada independent que dóna al llac, combina funcionalitat amb característiques arquitectòniques de mitjans de segle, actuant com un pont entre èpoques. Al costat de la seva contrapart més centenària, aquest edifici serveix com a recordatori que la història de Can Morgat no és estàtica, sinó que està en constant evolució, modelada per les noves generacions que l'han considerat casa seva.

La planta baixa: Fonaments de la tradició

La planta baixa de l'edifici més nou ofereix una introducció modesta però significativa a aquesta ala més moderna de Can Morgat. Un vestíbul més petit, amb una escala que puja a la primera i segona planta, condueix a una espaiosa bodega — un testimoni de l'artesania tradicional catalana. El sostre abovedat de la bodega, construït amb la tècnica de la "volta catalana", exhibeix hermosos maons corbats que reflecteixen l'habilitat i l'art perdurables dels constructors de la regió. Al fons de la bodega, barrils de fusta romanen en silenci, evocant una època en què la família Morgat cultivava vi a les seves vinyes.

A l'altre costat del vestíbul, s'obre un espai més petit amb un sostre corbat, el propòsit original del qual està envoltat de misteri. Podria haver-se utilitzat per a emmagatzematge, com a biblioteca, com a espai de treball o per a alguna cosa totalment diferent? Aquesta habitació enigmàtica convida a l'exploració i desperta la imaginació, animant els visitants a reflexionar sobre el seu paper passat en la vida de la finca.

La primera planta i golfes: Un espai per a reunir-se i vistes que inspiren

Pujant a la primera planta es revela un ampli saló, amb una gran llar de foc com a peça central, que irradia calidesa i confort. Aquest espai va servir una vegada com a punt de reunió, on es compartien històries i es valoraven els moments de convivència. Adjacent al saló, hi ha una cuina equipada amb una moderna estufa de fusta que reflecteix les necessitats canviants de la seva època. Diversos dormitoris i banys completen aquest nivell, oferint un equilibri entre funcionalitat i habitabilitat.

Des del saló, es desplega una terrassa envolvent com una invitació oberta. Sostenida per robustos arcs en forma de U, aquesta terrassa emmarca vistes panoràmiques del llac, els camps il·luminats pel sol i les muntanyes llunyanes. Ja sigui banyada per la llum daurada del matí o suavitzada pels tranquils tons del crepúscul, les vistes des d’aquesta terrassa inspiren reflexió i admiració, convertint-la en una de les característiques més captivadores de l'edifici.

Més amunt, les golfes albergen dormitoris addicionals. Aquí, la simplicitat dels espais contrasta amb les extraordinàries vistes que ofereixen. Des del nivell més alt, el paisatge es desplega en totes les direccions — les aigües brillants del llac, els camps ondulats i la vegetació que envolta Can Morgat.

Annexos i característiques exteriors: Espais de funcionalitat i bellesa natural

Més enllà dels edificis principals de Can Morgat es troben els seus annexos i paisatges verds, oferint una visió més profunda de les arrels agrícoles i la significació espiritual de la finca. Cada estructura, camí i alzinar teixeix el seu propi fil en el ric tapís de la història de Can Morgat.

L'ermita: Un santuari de devoció tranquil·la

Erguida com un guardià silenciós del llegat de Can Morgat, l'ermita consagrada reflecteix la devoció espiritual de la família Morgat i la seva prominència a la regió. Integrada de manera natural al paisatge, la seva serena presència evoca una sensació de veneració.

Els annexos: Una ullada a la vida diaria de la finca

Els annexos de Can Morgat pinten una imatge del seu passat agrícola i pastoral — una època en què els ritmes de la vida quotidiana eren modelats per la terra i les seves collites.

L'annex adjacent a la masía: Connectat a l'antiga masía, aquesta estructura va servir tant com a quarters d'habitatge com a allotjament per a animals. A l'interior, els restes del seu passat — espais per emmagatzemar pinsos i àrees destinades a animals més petits com els porcs — insinuen el seu paper fonamental en el suport de les necessitats diàries de la finca.

L'annex independent: Aquest edifici inclou una zona coberta per allotjar animals més petits, com les gallines, i un cobert adjacent que probablement va servir com a centre per a eines, pinsos per als animals i altres subministraments essencials per a les operacions agrícoles de la finca.

L'annex de l'ermita: Una estructura pintoresca que uneix la paret posterior de l'ermita amb l'edifici principal. La seva característica més destacada és una gran obertura rectangular que emmarca una vista pintoresca del llac, com una pintura natural. Aquest element inesperat fusiona funcionalitat amb bellesa.

El paisatge circumdant: L'abraçada de la natura

Rodejant Can Morgat es troba un vibrant tapís de 8 hectàrees de terra, ple de les melodies de la fauna i el susurro dels arbres antics. L'olivar, amb els seus troncs retorçats i desgastats pel temps, es manté com un testimoni viu de generacions de cura. Camps que una vegada es van cultivar meticulosament a mà i amb animals ara reposen en pau, mentre que els boscos en terrasses presenten camins sinuosos que conviden a l'exploració i la reflexió tranquil·la. Aquesta mescla harmònica de paisatges cultivats i salvatges envolta la finca en una bellesa que sembla tant atemporal com profundament viva.

A mesura que descobrim les moltes capes d'aquesta extraordinària finca, Can Morgat continua inspirant-nos a valorar no només la seva rica història, sinó també el potencial que guarda per al futur. És un lloc de tranquil·la reflexió i imaginació sense límits, que convida a tots els que la visiten a contemplar l'equilibri delicat entre la preservació i el progrés.

Amb una cordial salutació,

Maarten & Monika